La rumba ebrenca
La rumba que sona
és la rumba ebrenca.
Los malacatones
pa la fragoneta.
Sóc de la Ribera,
tinc padrí i padrina,
però els meus besavis,
van vindre d’Hongria.
Una gota caló
a la meua sang,
una gota catalana
jo no sóc de fang.
Tinc un iaio paio
fill d’aquesta terra,
va morir a Pàndols
a l’última guerra.
M’ha deixat d’herència
un cabell ple d’ones,
i un bancal a l’horta
de malacatones.
La rumba que sona
és la rumba ebrenca.
Los malacatones
pa la fragoneta.
I tots los meus primos,
estan escampats,
ai! per la Ribera,
i pel Priorat.
I per la Terra Alta
i també al Montsià,
i també al Baix Ebre,
jo sóc català.
I un iaio caló
de la CNT,
i un tractant de mules
també era barber.
M’ha deixat d’herència
esta guitarreta,
la rumba que sona
de la fragoneta.
La rumba que sona
és la rumba ebrenca.
Los malacatones
pa la fragoneta.
