La sang s'encén amb flama
Quan la raó no parla
la corretja es fa curta.
Quan manquen les paraules,
les cadenes feixugues.
Que l'odi sempre guanya
quan falta la cultura.
Que el somni sempre acaba
quan la ment torna muda.
Quan les aigües no corren,
es queden estancades.
Les aigües es corrompen,
la gent assedegada
i en el camp ja no conren
i la gent passa gana.
Quan els estómacs ploren,
la sang s'encén en flama.
Els camins que m'agraden;
lliures i plens de vida.
A cada trepitjada
una nova sortida.
Quan els camins em barren
me'n vaig per les verdisses.
L'arrel no s'arrabassa
enmig de la garriga.
La mare terra plora.
La mar contaminada.
Els grans boscos es moren
i la gent passa gana.
Però l'herba torna a créixer
una i altra vegada
i el somni torna a néixer
amb força renovada.
Estim la mare terra;
cada un dels seus arbres.
Estim la mare terra;
vull ser les seves aigües
i pujar fins els núvols
i pura tornar a caure
en cada un dels seus arbres.
Vull ser les seves aigües.
