La sargantana
Si voleu saber un cuento
jo bé us el diré,
no en vull cap pesseta
ni tampoc cap diner.
I el que em convindria
n´és un got d’aiguardent,
i d’aquesta manera
us l ‘aniré dient.
Busqueu sargantanes
per los pedreguers
que si tenen dues cues
valen molts diners.
I a Gòsol les compren
I en paguen bon preu,
busqueu sargantanes
minyons si en trobeu.
D’una sargantana,
en una ocasió,
n’han dat dotze duros
val més que un moltó.
I ara se’ls ha morta,
ai, quin desconsol!,
per una sargantana
s’han posat de dol.
I aquesta gent diuen
que n’eren poc enlletrats,
i ara se’ls en riuen,
diuen que els han enganyat.
Qui n´és més de plànyer
n’és lo pobre Jaumet,
que no en sap de lletra
però es creu aquest fet.
Ell sempre somnia
ser un gros ramader,
a comprar-ne matxos
i moltons també.
En totes les terres,
Andorra i Pallars,
i a totes les fires
de treure-hi el nas.
I al poble de Gòsol
no hi ha hagut mai senyors,
però des d’aquesta feta
segur que n’hi ha dos.
Portaran geca llarga
i barret rodó,
i al encontrar-los
els direm senyors.
Autor(es): Popular
