La serreta
Cau la nit en la Serreta,
les ombres em fan por,
ben lluny de les estrelles
La nit, la nit sembla més freda
en un paratge perdut
sense el foc de la saviesa.
Però amb tu, amb tu
jo puc viure la tendresa.
Amb tu, amb tu
jo puc creure en l'esperança.
Si la vida és un do, vull creure que l'amor
és la única raó.
Vull ser un priviliejat, aprofitar tot el que tinc
per compartir-ho amb tu.
He viscut una infantesa,
un amor assassinat,
pels deserts de la incertesa.
He aprés de les ferides
navegant entre els paranys
d'aparences fugitives
Però amb tu, amb tu
tot sembla encara més fàcil.
Amb tu, amb tu
el misteri es fa agradable.
Si la vida és un do, vull creure que l'amor
és la única raó.
Vull ser un priviliejat aprofitar tot el que tinc
per compartir-ho amb tu.
Amb tu
Si la vida és un do, vull creure que l'amor
és la única raó.
Vull ser un priviliejat aprofitar tot el que tinc
per compartir-ho amb tu.
