La setena fi
Mai vas voler la victòria en aquest combat,
mil històries, mil derrotes,
i sembla que ara tot ja es va apagant,
ho vas deixar tot de banda per un sentiment,
que per molt que ara m'expliquis,
encara no l'he entès.
I ara intentes consolar-te,
però aquest neguit serà constant,
hagués volgut viure'l al teu costat,
però ara ja no hi ha qui canvii,
aquest desenllaç!
Potser no vaig ajudar-te en els mals moments,
sabíem que la partida no duraria indefinidament,
vam tenir por de parlar-ne però ara ja és igual,
tanco els ulls, me n'adono,
que el millor potser ara és parar.
I ja vam deixar de veure'ns,
res ni ningú podrà esborrar,
el sentiment que per tu vaig crear,
però ara ja no hi ha qui canvii,
aquest desenllaç!
Hauríem pogut recórrer junts els contratemps,
d'aquesta lluna plena,
que cada nit ens porta a ser un xic diferents,
i omple de pena,
tots els recons de l'amistat,
que mai podré deixar,
d'estimar.
Hauríem pogut recórrer junts els contratemps,
d'aquesta lluna plena,
que cada nit ens porta a ser un xic diferents...
Hauríem pogut recórrer junts els contratemps,
d'aquesta lluna plena,
que cada nit ens porta a ser un xic diferents,
i omple de pena,
tots els recons de l'amistat,
que mai, que mai, que mai, podré deixar,
d'estimar.
