La Sileta

La Coixinera

Al carrer de l'hospital, a mà dreta
Ja n'hi ha un estudiant, que festeja_a la Sileta.
No l'ha pogut alcançar, ni amb diners ni amb parauletes.
-Vaja si l'alcançaré, em vestiré de mongeta.

A les dotze de la nit ja li truquen la porteta.
-Obri, obri. Qui hi ha aquí?,-obri, obri una mongeta.
-Quina mongeta sou vós que de nit aneu soleta?
-De soleta no en vinc, no, que vinc acompanyadeta.

Tres frares me n'han deixat aquí baix a l'escaleta.
-Ai, mongeta, pugeu dalt que la taula és paredeta
del bon pa i del bon vi i de les bones costelles.-
I quan són a mig sopar la monja es posa tristeta.

-De què esteu tristeta, vós, de què vós esteu tristeta?
-Ara jo estava pensant que hauré de dormir soleta.
-Soleta no hi dormireu, dormireu amb la Sileta.
Quan són a mig despullar la monja porta calcetes.

- De què dueu calcetes vós, de què vos dueu calcetes?
-Sileta, no us estrenyeu, és costum de nostra terra.-
L'endemà al dematí, ja la mare l'ha cridadeta.
-Ai, mare, no em vull llevar perquè és l'estudiant de lletres.

- Ai, mare, no em vull llevar perquè és l'estudiant de lletres.
-Sileta, no us estrenyeu, és costum de nostra terra.-,
Que ara haureu de procurar per bolquers i samarretes,
Que ara haureu de procurar per bolquers i samarretes.