La sinagoga buida
Barris de pedra obscura freda,
silenci transmutat en carrers
on la humanitat ha perdut
el nord, el sentit i la vida.
Murs de negre de foc violent,
un cel d'acer s'entreveu
per finestres plenes d'aire
de vidres esclatats fa temps.
Les runes i els espais han vist
la neu i el sol al voltant seu,
però són una àrea ara privada
de l'ànima que fa anys la va omplir.
Unes plaques a cada porta
ens parlen de noms que van ser,
una vegada, ara fa temps,
i d'una cultura ja extingida.
Avui la sinagoga és buida,
uns trens la van deixar deserta.
Un escrit ens demana encara
que algú vengi els que van morir.
Recordem allò que allà ocorregué,
la veritat total resulta perversa.
Un drama porta a un altre drama,
la tragèdia no s'acaba aquí.
Autor(es): Lluís Paloma Sánchez
