La sirena
Tenim el cabàs penjat darrera la porta
i a les mans el solc que hi va deixar l'eina.
Però els matins s'allarguen
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.
Si comptem amb els dits ens sobra temps,
si comptem amb diners ens manca feina.
Però encara hem de viure
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.
Si comptem amb els dits ens sobra temps,
si comptem amb diners ens manca feina.
Però encara hem de viure
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.
No és pas culpa vostra, ens diu sovint la gent,
aquests temps són durs i tot escasseja.
Però els anys no s'aturen
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.
Vindran altres temps si ho volem tots plegats,
mai no ens han fet por l'esforç ni la feina,
i tant se val si ja hem mort quan ningú
del llit estant, amb els ulls oberts,
senti com toca la sirena.
Autor(es): Miquel Martí i Pol,Rafael Xambó