La sireneta 2.0

Divide & Wenceslao

Es va allistar a la marina per ser capità
i amb el seu vaixell solcar els oceans
i veure balenes i esculls de corall
i “esponjas en piñas debajo del mar”.

I mentre ancorava a una illa va sentir el cant
d'una sireneta que el va hipnotitzar,
cantava versions de Lady Gaga,
el mal gust arriba fins al fons del mar.

I ella es va acostar nedant com un peix
“Hola, em dic Ariel” i ell nerviós va contestar:
“Òstia! com el sabó de roba?”
I es va enamorar d'aquell ser estrany
que de tors amunt era una dona ideal
I a baix? A baix una tonyina.
I així enamorats van restar callats
fins que ell va tenir prou valor per preguntar:
“Tens ossos o espines?”

Però l'amor no és fàcil, molt menys l'amor submarí,
els dits se t’arruguen com a un nen petit
i algunes qüestions no són pas trivials
ho sabreu si heu provat de cagar sota el mar.

I a les festes no pot ni fumar
i els cubates tenen un regust salat
i que plasta que es fa el fill de puta del cranc
que no para de dir: “Bajo del mar!”

Ja no és tan bonic l'amor submarí,
si ella no té cul, ni cony, no té ni melic,
què fem? Fem una felatio?
I sempre és igual, sempre és sexe oral,
qui ho hauria dit que te'n podries cansar?
I ara...provem per la orella?
I ja n’està fart, això no va enlloc
i a la fi li confessa la seva identitat:
“Capitán Pescanova”!

I li amaga un ham en el seu menjar
i aquest gran amor arriba al seu trist final.
El peix està al cove!
Però gràcies a ell tot podem menjar
uns nous congelats: barrites de peix i de carn.
Són de La Sirena!

Hay que cerrar esa puerta!
Hay que cerrar esa puerta!
Hay que cerrar esa puerta!
Capitán! Hay hombres allá dentro!

Hay un torpedo a las cuatro!
Hay un torpedo a las cuatro!
Hay un torpedo a las cuatro!
Lancen las contramedidas!