La son
Que no sents el dolç lament,
el lament de l'horabaixa?
Un nigul taronja i blau
a poc a poc el cel apaga.
I si va morint la llum
és la nit que tot ho inunda...
I si tanques els teus ulls
neixen estrelles menudes...
mentre somnies, mentre tu dorms...
Com tremolen els estels!
Escolta'ls, que suaus bateguen...
La fosca els ha atrapat
dins l'alè de la nit freda.
I si veus brandar una falç,
és la nit que hissa la lluna;
si l'encerclen els teus ulls
ballarà com una espurna.
.
mentre somnies, mentre tu dorms...
Et davallaré un estel
perquè, amor, tu l'agombolis,
i els teus braços amatents
lluiran com els teus somnis.
I si et volen estorbar
miserables plens d'enveja,
cridarem els àngels blaus
perquè et guardin la cambreta.
mentre somnies, mentre tu dorms..
Autor(es): Carles Llull
