Laura
La Laura s'ha assegut a l'estació
i s'ha adormit amb el bitllet entre les mans
llegint el diari que ha comprat.
La nit d'ahir es va allargar;
va ser un d'aquells genials sopars
on tothom beu i parla molt i arreglem el món.
I tot sembla senzill;
i el món es fa tant petit
que la Laura ha decidit marxar.
I amb les mans fa volar ocells,
fent ombres a les parets,
dibuixant tots els portals
que ha somiat trobar.
Deixa enrere el món d'abans,
les hores despistades a les classes de filologia
a la universitat.
Les nits al vell cafè del barri,
música que sona alta,
gent que et mira de reüll amb el got a la mà.
I tot sembla senzill:
I el món es fa tant petit
que la Laura ha decidit marxar.
I amb les mans...