La utopia del Senyor Oblit

Sense Sal

Què s'amaga sota la dura pedra?
Terra fresca i un tel humit.
Són els cors que ja no bateguen
són els clams que sento a la nit.
Grato l'aire sense esquinçar-lo
robant memòries al Senyor Oblit.

I quan les pedres surin sobre l'aigua
i el mar s'aixequi del seu repòs,
serem estrelles sempre infinites
que brillaran per sempre i per tothom.

Què s'amaga rere la brasa encesa?
Foc que crema el que porto a dins.
Són els ulls dels qui ja no hi veuen
són les veus que sento al meu pit.
Sento l'aire emportar-se els rostres
deixant les ànimes sense delit.