La tens...
No anhelo els teus calés, no em va la teva dona,
no maldo per tenir el teu xalet a la platja.
Però com t'envejo, però com t'envejo,
només t'envejo perquè tu... la tens salvatge.
Tant em fot el cos fornit, el teu ufanós cabell,
tens trenta anys nets i polits, jo en canvi sóc un vell carrossa.
Però com t'envejo, però com t'envejo,
només t'envejo perquè tu... ja tens més grossa.
No anhelo ser un escollit, la teva salut de ferro,
uns sublims abdominals, ni la teva fulgurant carrera,
Però com t'envejo, però com t'envejo,
només t'envejo perquè tu... la tens guerrera.
Em sua el teu bon estatus, i com brilla el Lamborghini,
de Vaquèira ni te'n parlo, no vull tot allòque farda...
Però com t'envejo, però com t'envejo,
només t'envejo perquè tu la tens és llarga,
només t'envejo perquè tu la tens és llarga,
només t'envejo perquè tu... la tens més llarga.
Autor(es): Joan Calvet
