La teva mà

Enric Barbat

la teva mà, l'únic tangible
t'assenyala al meu costat
l' espessa boira , dia a dia
fa invisible la ciutat

i per carrers, nom il·legible
on ja no hi entra la llum
caminem guiats pel infal·lible
força de l'antic costum

els teus cinc dits jo sento viure
estrangers al meu palmell
endevino el teu somriure
i el parlar amb altre gent

amb altre gent, amb altre història
que jo voldria estimar
però enmig d'aquesta boira
jo no els puc pas retrobar

la teva ma que se m'escapa
és l'adéu absurd i gris
que em deixa el gust a la boca
d'estranger al meu país

món que mai podrem entendre
els nostàlgics permanents
els homes que vivim sempre
la fugida del bon temps

la teva ma, l'únic tangible
t'assenyalava al meu costat
l' espessa boira, dia a dia
fa invisible la ciutat