La Torre Eiffel no es mou

Núria Feliu

Pot passar molt bé que un dia arribis a Paris
i el trobis gris i amb taxis buits i sense pressa.
Dius que no pot ser, que han canviat cada carrer,
fins que t'ha semblat que la ciutat no és la mateixa.
Perquè el temps res en tu no ha canviat
i el cor amb força encara et bat.
Però, mira bé, al teu voltant
veuràs Paris igual que abans.
La Torre Eiffel no es mou d'allí.
"Bonjour, la Tour, bonjour Paris!"
I veus a l'Opera gent chic.
I sempre hi té les torres Notre Dame.
El Senna hi passa igual que ahir,
el vell Panam no vol morir
i en els bancs de Luxembourg,
com sempre, avui és parla d'amour.
Per molt temps que passi
la Torre Eiffel no es mou!
Dins el metro van tots encongits, igual que abans,
no et pensis pas que trobaràs un lloc per seure.
I entre apretaments de tanta gent, tot és igual,
els atrevits fan córrer els dits. Ja ho podràs veure.
Per si algú encara no m'entén
torno a dir: Paris no és diferent.
Si el mires bé, no ho dubtis pas,
igual que abans Paris veuràs.
La Torre Eiffel no es mou d'allí.