La vida crida
Ferm, com el desig de tirar endavant,
com un roc en mig del sembrat,
com arbust que creix entre terra i
fang, i clava arrels en terrenys de pas,
sobreviu als hiverns glaçats.
La vida crida inventar un camí
Un camí...
on hi hagi futur pels nostres fills.
Perquè són ells qui tenen dret
a un món més humà i planer.
Perquè són ells qui tenen dret
a un món diferent.
Creus, que marquen límits i cicatrius,
senyals de força i horribles crims.
Res no pot parar ni contenir la
pau, que poc a poc anirà empenyent
el fum de tancs per fer el cel serè.
La vida crida...
Un camí...
on els somriures manin.
On les muralles caiguin.
La vida crida.
