L'avió de paper

Enric Barbat

amb un full blanc de llibreta
plego a esquerra, plego a dreta
i ja tinc un avió
amb color pinto les ales
les tonalitats pensades
perquè tinguin el pes just
li tiro l'alè a la punta
li transmeto la pregunta
de la seva creació
i amb dos dits de transcendència
sento en mi la omnipotència
d'entregar-lo al vent amb gust

com un déu la seva obra
displicent miro com vola
és bonic no tenir errors
un ocell li fa carona
l'univers és Barcelona
i és com meva la ciutat

romancera i papallona
és la meva Barcelona
i l'avió de paper
vola, vola pel carrer

però de sobte cau en basca
i se'n va cap a la platja
i ja passa sobre el port
jo i déu i tot tremola
perquè jo soc el qui vola
i acabo de caure al mar