La vella de Madrid
A Madrid n'hi ha una vella
que en té cent i cincuanta anys,
s'enpentina i s'enclenxina
com una noia de quinze anys.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
Si s'en va cap a la plaça
per veure si en trob' galant,
quan és al mig de la plaça
n'encontra un estudiant.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
Estudiant,si tu hem volies
t'en faria un ric marxant,
t'en donaré cent ovelles,
totes cent menaran xai.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
T'en donaré una bosseta
que és tota plena d'argent,
si s'en van a cal notari,
per fer-ne capítols van.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
El notari s'en adona
que no té si no un queixal,
i encara se li movia
com la fulleta en el ram.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
El notari ja li'n deia:
Si en sou boig,estudiant!
Tant si soc boig com soc savi
casament tiri endavant.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
El dissabte s'en casaven,
diumenge a l'enterro van.
L'estudiant l'hi va al darrera
amb un fluviol sonant.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
Les llàgrimes que li queien
eren porrons de vi blanc,
mocador que s'eixugava
n'eren crostons de pa blanc.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
I amb els diners de la vella
en trobaré una de quinze anys.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
Totes les velles ronquen,ronquen
totes les velles van roncant.
