La veu de la nit
Em diu la veu de la nit,
que he d'anar-me'n,
que ja no vaig a dormir.
I abandone el meu llit
per a buscar solament el teu crit.
Ningú sap d'on ha eixit, és la veu de la nit...
En la gelor de la nit,
intentant tan sols llegir un escrit,
paraules que fan patir,
un missatge un repte al que he d'accedir.
Ningú sap d'on ha eixit, és la veu de la nit...
Què està dins de tu, vulgues o no,
la veu de la nit et dóna a triar.
Has de decidir i arriscar,
l'hauràs d'escoltar i desafiar
la veu de la nit
Què està dins de tu, vulgues o no,
la veu de la nit et dóna a triar.
Has de decidir i arriscar,
l'hauràs d'escoltar i desafiar
la veu de la nit
En mig de la negra nit,
un misteri em fa pensar el que dic.
Enigmàtic sentit
em dirigeix cap a un instant prohibit.
No desafies la nit, d'ella és el temps infinit.
Què està dins de tu, vulgues o no,
la veu de la nit et dóna a triar.
Has de decidir i arriscar,
l'hauràs d'escoltar i desafiar
la veu de la nit
Què està dins de tu, vulgues o no,
la veu de la nit et dóna a triar.
Has de decidir i arriscar,
l'hauràs d'escoltar i desafiar
la veu de la nit
Autor(es): Xavi Martí
