La veu de la terra
Sona la ferralla als boscos i camins,
l'ordre del cacic, destruir per construir.
Mina contra mina, turons de falsa neu,
mentre l'aigua corri, la riera salareu.
Foc a les obagues per fer-hi abocadors,
és fusta cremada que omple butxaques d'or.
Paratges plens de màgia que han desaparegut
sota bosses i plàstics, muntanyes de rebuig.
Avui no escoltem la veu de la terra,
hem canviat la vida per l'asfalt.
Demà no sentirem la veu de la terra,
hem venut la vida al capital.
Avui no escoltem la veu de la terra,
allò natural ara és artificial.
Demà no sentirem la veu de la terra,
recuperarem allò que era real.
Cremen les entranyes, bombes sota els conreus,
fracking fet a mida dels amics del govern.
Recursos naturals apunt per explotar,
l'aigua ja tremola quan s'acosta el capital.
Roben als pagesos la història d'un terreny,
llauraran els camps per fer casinos i hotels,
dibuixaran al mapa línies d'alta tensió.
Transformen la terra en un gran parc d'atraccions.
