L'endemà
Ja no val, ja no queda lamentar-se
Emprar la inèrcia al meu favor
Cada cop s'esdevé com punyalades
Sobreviuré llepant ferides al meu cos
La incertesa et fa tancar els ulls
La impotència del que no troba futur
Buscant l'esperança sentint l'enyorança
de qui deixem marxar
No deixarem mai de lluitar
Seguirem sempre de peu.
Avançaré amb seguretat i confiança
per a fer-me fort a cada intent
Amb la ràbia com arma inapel·lable
Tindré la força per lluitar al meu destí.
Somnis perduts per l'ansietat
El bategar d'un cor que ofega al respirar
Buscant l'esperança sentint l'enyorança
de qui deixem marxar
No deixarem mai de lluitar
Seguirem sempre de peu.
