La vida és bella
Jo, veient com tu somrius,
sóc la nena/el nen que ahir vaig ser.
Si jo vetllo pels teus somnis,
la por ja no vindrà i així sabràs
que viure és molt bonic.
Cauen mil llàgrimes al mar.
Tu mai no em veuràs plorar
i és que sols la teva joia
allunya el meu dolor i així jo sé
que viure és molt bonic.
Sí, el meu cor sempre estarà
on estigui el teu cor
si tu no deixes de lluitar.
I mai no perdis la il·lusió,
mai no oblidis que al final
hi haurà un indret per a l'amor.
Tu no deixis de jugar,
no, no deixis de somiar
(mai no deixis de somiar)
que un capvespre la tristesa
de cop ens dirà adéu i així sabràs
que viure és molt bonic.
Que un capvespre la tristesa
de cop ens dirà adéu i així sabràs
que viure és molt bonic.
De cop ens dirà adéu i així sabràs
que viure és molt bonic.
Autor(es): Nicola Piovani/ Gil Dor/ Achinoam Nini
