L'avi tururut
Un avi anava pel món
amb un bastó i un ase,
s'asseia a qualsevol plaça,
i per anar fent massa
xerrava pels descosits,
tot explicant rondalles,
de quan era a la batalla
soldat ferit.
Seguia dient que ell,
català de bona mena
encara em miro les nenes
i els canto així,
Prenia un rom cremat
en qualsevol taberna
escalfant-se en la llanterna
un nou relat:
d'un dia que es va trobar
"una meravella"
ningú ha vist una don cella
de tan bon mirar.
Neta i polida i bon perfum,
rica i generosa i sensual,
mides necessàries per a un bany
"después" de quatre kikis va pagar-li una fortuna.
Seguia el vell "gigoló"
català de bona mena
encara em miro les nenes
i els canto això.
Però l'home estava fotut,
molts anys de cuina fina,
s'ho passava amb una til·la
i una aspirina.
un paio que s'acostà
digué: "Avi no et passis gaire
que sí t'agafa un cop d'aire
la pots dinyar".
Però una mala bèstia el va picar
i se l'inflà la gola i un ou,
li faltava l'aire per respirar
i el pobre vell va caure mort davant de la finestra.
La làpida deia així:
català de bona mena
no sentíssiu pas cap pena,
dormiré feliç.
Autor(es): Xavier Canal