L'Elvira, la Mercè i la Remei

Darània

Per les rambles xino-xano porten braços de gitano,
les amigues, de bracet, amb bruseta i collaret.
Si l'Elvira és molt vella, la Mercè ho és més encara.
La Remei, que és la més jove, n'està a punt de fer vuitanta.

Viatjaven amb rebeca amb el tren del Tibidabo,
i menjaven pega dolça i fruitetes confitades.
Si l'Elvira s'arreglava, la Mercè s'il·luminava.
La Remei, la més bufona, tots els nois se la miraven.

Com enyoren hores blaves
i les tardes de ballades,
i les lletres oblidades
de cançons que van cantar.

Al cinema, ben juntetes, s'emportaven cireretes,
i ploraven amb les penes dels galants de la pantalla.
Si l'Elvira, amb Burt Lancaster, la Mercè amb Rita Hayworth...
La Remei s'imaginava de la mà d'Spencer Tracy.

Ara tornen cap a casa, cadascuna al seu sofà.
Miren les telenovel·les. Els marits van traspassar.
Si l'Elvira al pit té un mal, la Mercè ja el té més gran.
La Remei ja compta els dies per quan hagi de marxar.

Com enyoren hores blaves
i les tardes de ballades,
i les lletres oblidades
de cançons que van cantar.