Les mil i una rumbes
Les mil i una rumbes
es van cantar en una nit
per deu gitanos i cent fogueres
amagades sota el coixí del teu llit,
hamaca gran
del teu ventre
i el teu pit.
S'escrigueren les mil i una lletres
amb els dits,
del petit al gran,
dels peus a les mans.
L'univers lluent d'encenalls,
en els mil i un amagatalls,
matant els galls,
tallant mals planys.
Les mil i una rumbes
es van cantar en aquell bany,
tot era aigua al ball
i no es va perdre detall.
En una nit,
en un sol plany,
dins el groove
del teu delit.
I qui les va sentir cantar,
roses i espines crema.
Lereilele...
La foguera encesa.
Lereilele...
en la nit sencera.
