Les arrugues

Crack del 29

Arrugues que al mirall no es veuen, ferides de guerra que segueixen obertes. Errades comeses amb disculpes sinceres. El teu rostre, en relleu, a cara i cara de la moneda.

Aspre i abrupte, ment corrupte, la cara obscura no sempre oculta (coses que guardes ben fons).
Cercles que al mirar-los bé no són rodons. MacSolucions sense temps per equacions.

Com baixar una escala saltant graons!
Com pujar a un tren sense saber la seva direcció!
I al fons, a l' horitzó, divises el límit del teu marge d'error.

I tu al centre de tot, on es troben històries a foc creuat, on no saps que ha passat (no ets més que el que t'has trobat). Aturar-se a cada pas, alçar la mirada i quedar cegat pel reflex d'una gota d'aigua.

Perdonat. T' hem escoltat.
No serà tan greu si no hi ha hagut sang, total, quan et cremes per dins el foc acaba ofegat.

Un passeig confús per un laberint on esquerra i dreta perden el sentit. Com saber si he triat el camí encertat? Les arrugues que vegi al mirall m'ho diran…