Les avingudes
Tens mans de poeta i maneres de lladre
Un cor de pel·lícula made in Hollywood
S’han esborrat ja els rails de les vies del tren
Per un pas valent, per dolor en moviment
Mirar-te és pura violència ara que vinc
D’un cor prestat a mitges
D’una llum que no alimenta
De masses solitaris dies
Aquestes dues sabates i l’atac de cor torna galopant
Les teves avingudes, com en un film, la sort canvi
En directe una caiguda lliure, però duc el meu millor posat
Un bitllet de tren a només una hora i quart
De veure’t
Torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que em dons em cura
En aquesta ciutat al turista
Se li escanya el gelat igual que a mi,
Se’m escanyen els versos quan vull dir-te
Que tant de bo pogués quedar-me aquí
Tu i jo som com la natura, connectada,
Sempre en moviment
Una melodia infinita
Una rosa que punxa, al piano la tensió d’un mordent
Et parlaré d’amor perquè ningú com jo te’n parlarà
Deixaré el soroll, perquè d’ell res de bo en puc aprendre ja
Travessaré el desert per arribar al teu cor, ja renovat
Un bitllet de tren a només una hora i quart
De veure’t
No hi ha res dolent
En tot el que hem deixat enrere
Les coses no són com en un film
Però la vida a voltes dóna un gir que ningú s’espera
Diguem si mai em crides,
Si mai transito de teu carrer
I pico a la porta
Voldràs quedar-te amb mi per sempre?
Noia, torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que tens em cura
Esperant un gir que ningú espera
Torno per les teves avingudes
Amb aquest sentiment, l’amor que em dons em cura
Mans de poeta
Maneres de lladre
I se’m escanya la lletra al dir-te
Adonate’n, que estic aquí per tu
Que em sento estúpid
Com en un film fent el paper de solitari perdut
Ara torno
Si aquest cop duc un bon sentiment,
Tornar-te a veure em cura simplement
