Les bruixes

Albert Molina

–

 Just quan es fon el sol, 
les bruixes van de dol, 
no es tallen els cabells, 
no es pinten els cervells. 
Brinquem, una altra nit de vi, 
Halloween no és d'encendre la lot, 
un altre kiwi, 
no aprens a ser normal.

 No em dónes, 
dóna'm avui la mà, 
mira quin mal que hem fet, 
porta'm amunt i avall.

 Aus i gripaus 
quan vinguin a avisar mal temps 
pau, valors,
aigua de l'aixeta.

 He portat violins de vent, plou, 
he sembrat tempestes al test, 
ja no hi ets en aquests carrers 
on vares florir.

 M'he oblidat del seny, 
visc en un castell on les hores no...

 Just quan es fon el sol, 
les bruixes van de dol, 
no es tallen els cabells, 
no es pinten els cervells.

 Ignomínies, badalls d'hivern, 
cartolines amb aliments,  
vells discursos inconseqüents, 
caps de turc rebent.

 Just quan es pon el sol, 
les bruixes van de dol, 
no es tallen els cabells, 
no es pinten els cervells, 
caminen de costat, 
no miren per on van, 
no es tallen els cabells, 
no es pinten els cervells.

 El judici final quan és?