Les cançons que vindran

Bremen

Tinc l'estranya certesa
Que un d'aquests matins de maig
amb una mirada em diràs
que no he de ser jo qui es llevi al teu costat.

Ara que s'il·luminen
els racons d'aquesta ciutat
Ara que allargo les tardes
Amb una canya a la mà.

I el sol fa que les noies treguin
el gos a passejar
Ara que ja tinc bici i el matins
surto a pedalar

Ara que és un bon dia
Perquè anem dinar
Perquè fem el turista
Dins el tramvia blau.
És l'estranya certesa
que un d'aquests matins de maig
t'has cansat de les meves inseguretats

Ara t'agrairé haver-me apartat
del teu tedi de sempre,
Del teu amic Joan
i celebraré, amb reverències,
les cançons que vindran.

Ara, ara...
No sé si ens trobarem a faltar
Ara, ara...
que el diumenge no ens resulta tant trist