Les caramelles
Al cel brillaven millars d'estrelles,
era de Pasqua, l'hermosa nit.
El vell llançava amb les caramelles
cançons alegres dintre el burgit.
I el meu novio, que era solista
de l'Aliança del Poble Nou,
se lluïa com un artista
amb la veu plena com un ou.
Jo que escoltava des del balcó
les dolces notes de la cançó.
—Per tu, tan sols per tu, xermosa nina,
d'amor ardent lo meu cor sent un goig
diví;
és tant l'estimació que a mi em domina...
ja ho comprendràs quan estaràs soleta
amb mi.
Ai, sí!
Era un divendres que estels brillaven
mentre cantàvem quatre betzols.
Amb ses paneres tots esperàvem,
de pasta, aquells foradats bunyols.
Quan el meu novio veig que s'enfila
per la finestra del meu corral
i es doblegava just una anguila.
Pobre Perico, te faràs mal.
Jo que escoltava des del balcó
les dolces notes de la cançó.
Ai, no!
—Per tu tan sols, per tu, prenda estimada,
te duc això, te duc això per tastar-ho.
—Perico, que ja has fet sa bunyolada...
—No són bunyols...
—Idò què em dus?
—Un xuclador...
Millor!
Autor(es): Popular/ Pere Capellà,Popular
