Les teves mans
Les teves mans,
blanques com les nits de lluna,
em treuen, una a una,
les pedres del meu camí.
Petites, però tan grans,
plenes de terra i de pi,
saben més del meu destí,
que milers d'estels sabran.
Podré aixecar el meu puny,
lluitar fins on em porti l'orgull,
però a la meva terra res s'hi cull
si no tinc les teves mans.
Les teves mans blanques
em feren per sempre oblidar
aquelles cançons de novembre,
els versos d'ahir i d'abans.
I si un dia han de partir
no sabré trobar el camí
tot quedarà lluny i enrere
si no tinc les teves mans.
Autor(es): Santi Colomar,Xumeu Joan
