Les misèries afectives
No hi ha rosa sense espines
que esperaves vailet
ja ningú s'assembla a qui era
ni tant sols tu cor meu.
El vent respon
però ningú escolta
sota l'aigua el vell secret
ofegat en la misèria dels diners.
Perquè vols ser com els altres
no creus que hi ha algo més
llença els mapes que et fan caure
tot comença en un mateix.
Canta l'ocell
però ningú escolta
no hi ha temps per perdre el temps
les misèries afectives creixen.
Cels de vidre, cors de fang
tot ha de ser a l'instant
no sé què hi faig aquí tot sol
tan sol, buscant un lloc
d'on ja no som
Massa dòcils per ser lliures
massa lliures per queixans
la veritat ja no ens inspira
de l'amor res no se'n sap.
Canta l'ocell
però ningú escolta
no hi ha temps per perdre el temps
les misèries afectives creixen.
Cels de vidre, cors de fang
tot ha de ser a l'instant
no sé què hi faig aquí tot sol
tan sol, buscant un lloc
d'on ja no som
Autor(es): Jordi Gasión
