Les Velles Sabates (Em Trenques El Cor)
Em trenques el cor, se'm torna la pell més dura, ja no hi ha revetlla als teus ulls.
Tot sembla més lluny.
Em busco de nou la vida, li perdo el respecte i em bull la sang adormida.
Què volies, amor?
Semblaves tan delicada… L'espai s'endinsava als teus ulls.
No sé el que m'enduc, tampoc sé ben bé el que deixo. M'invento camins sense tu i ja no em perdo.
Ja no ets la dama que tornava les coses més fàcils, ara ets el foc que ho crema tot. M'agradaria saber on guardes les velles sabates. M'agradaria saber per què sembles d'un altre.
