L'esquirol
Vaig saltant d’arbre en arbre, veient la vida que m’envolta i no puc viure.
Àvies que cuiden als nets, em quede parat mirant aquell màgic moment.
Joves fent bogeries, la mare els espera amb la sabata a la mà.
Adults que beuen als bars, gastant estalvis amb màquines de jugar.
No veig res més dins d’aquells pobles són petits i la gent s’amaga a cases.
De tant en tant els veus passar amb il·lusió em veuen i senyalen.
Xiquets que acaben l’escola, agafen l’entrepà i van tot junt a jugar.
Gent que va a passejar, contant-se rumors que mai no són veritat.
Dos joves amagats, besant-se el cos amb cos acariciant.
A cada casa una vida, rodejant la taula, mai deixen de parlar.
No veig res més dins d’aquells pobles són petits i la gent s’amaga a cases.
De tant en tant els veus passar amb il·lusió em veuen i senyalen.
Un entre tants en un lloc de la terra, un entre tants en un lloc de la terra.
Vine, vine, vine que et transmeta la màgia d’esta serra. Vine, vine que et transmeta la pots gaudir sencera, sencera…
No veig res més dins d’aquells pobles són petits i la gent s’amaga a cases.
De tant en tant els veus passar amb il·lusió em veuen i senyalen.
Autor(es): ESiR
