L'estimo a morir
Jo fins ahir era un simple mortal
i avui sóc el guardià dels seus somnis d'amor
L'estimo a morir.
Podeu destrossar tot allò que mireu
Perquè ella amb un dit ho torna a crear
Com si res, com si res
L'estimo a morir
Ella borra les hores a cada moment
i m'ensenya a pintar transparent el dolor
amb un somriure
I aixeco una torre del cel fins aquí
I em teixeix unes ales i m'ajuda a volar
molt depressa, molt depressa,
l'estimo a morir
Coneix molt bé cada guerra
Cada ferida, cada mal
Coneix molt bé cada guerra
i de la vida, i de l'amor també.
Em dibuixa un paisatge i em fa recordar
en un bosc de tinta s'apodera de mi
L'estimo a morir.
M'atrapa en un llaç que no deixa apretar
Com un fil de seda que no ho pot deixar
no ho vol deixar, no ho vol deixar,
no ho vol deixar.
Quan m'enfilo als seus ulls m'encaro al mar
Dos miralls d'aigua fosca que no puc oblidar
L'estimo a morir.
Només puc asseure'm, només puc parlar
només puc enredar-me, només puc acceptar
Ser només seu, ser només seu
L'estimo a morir.
Coneix molt bé cada guerra
Cada ferida, cada mal
Coneix molt bé cada guerra
i de la vida, i de l'amor també.
Jo fins ahir era un simple mortal
i avui sóc el guardià dels seus somnis d'amor
L'estimo a morir.
Autor(es): Francis Cabrel
