L'home que passa
L'home que passa no té cap amic,
per no tenir no té ni soledat.
No sap d'on és ningú, però segur
que no és d'aquí, i enlloc no té passat.
L'home que passa no llegeix,
no viu ni deixa ser viscut,
només escriu allò que veu.
El sorprendreu quan és inoportú:
Quan dos amics es besen, quan algú
diu mal d'algun tercer, quan escapem
sense pagar amb vergonya d'un comerç.
L'home que passa no llegeix,
no viu ni deixa ser viscut,
només escriu allò que veu.
Si fumem d'amagat, o, bevedors,
Seguim bevent ens veu l'home que passa.
I sempre es veu passar l'home que passa
sobre la lluna dels aparadors.
L'home que passa rellegeix,
viu somnis de desconeguts,
els ídols fràgils del no-res.
