L'evolució
T'he esperat, t'he vomitat,
t'he espiat al teu portal.
L'ha cagat molts cops i
ara estic disposat a provar sort.
T'he trobat sense voler.
Volent, sens dubte,
uns quants cops més:
- Avui què faràs?
- No ho sé, després ja et trucaré.
L'evolució sempre estarà al teu favor,
tindràs nens sense mi
i aixi és molt millor
per tu. Per mi, no. Per mi, no.
Tens l'esperança encesa,
a mi la pell se m'enceta.
Només ens queda un punt comú
i l'hem perdut.
T'he buscat tan espantat
que ni tan sols m'he adonat
que tu ja ni paties,
tot plegat eren manies
de la vida al teu voltant,
de la vida als teus encants,
de la vida, que ens demostra
que tot sempre va avançant quan:
L'evolució sempre estarà al teu favor,
tindràs moments més bons
i aixi és molt millor
per tu. Per mi, no. Per mi, no.
Tens l'esperança encesa,
a mi la pell se m'enceta.
Només ens queda un punt comú
i l'hem perdut.
Tan sols, tan sols, tan sols
et puc donar consol.
Tan sols, tan sols, tan sols
et puc donar consol.
Tan sols, estem, tan sols
que em perdo en el seu món.
Fes que no s'apagui, fes que no s'apagui,
fes que no s'apagui, fes que no s'apagui,
fes que no s'apagui, fes que no s'apagui.
Fes que no s'apagui, fes que no s'apagui mai.
