L'exèrcit de l'amistat
Enfonsat en la nostàlgia, en un racó del cor,
mi histories ja perdudes t’omplen de records,
la vida et dona l’esquena, no saps on anar,
llàgrimes et cauen i es comencen a glaçar.
Et trobes perdut en un immens mar de foscor,
ja tens el cos submergit en la por,
nomes vols que acabi, sens la mort que et crida,
t’evadeixes, t’abandones, a la mala vida!
I és ara quan estàs enfonsat,
quan t’adones que sol, mai no t’han deixat,
t’agafes a la branca més forta que hi haurà,
la branca de l’exèrcit, l’exèrcit de l’amistat
Oho, l’exèrcit de l’amistat!
Oho, la seva arma és la unitat!
Oho, l’exèrcit de l’amistat!
Si ara et sens vulnerable, refugia’t en la unitat,
l’orgull i la fermesa d’aquells qui t’han estimat,
la vida et posa trampes, t’intentaran caçar,
masses enemics, no saps per on començar.
Ara t’aixeques, i obres els ulls,
veus que no tot és fosc, encara hi ha llum,
sens la força de l’escalfor dels teus companys,
aquells qui lluitaran donant la vida al teu costat!
I és ara quan ja t’has adonat,
que en aquest podrit racó, sol mai has estat,
ja has trobat la branca que mai es trencarà,
la branca de l’exèrcit, l’exèrcit de l’amistat!
Oho, l’exèrcit de l’amistat!
Oho, la seva arma és la unitat!
Oho, l’exèrcit de l’amistat!
Si et detenen, em detenen, l’exèrcit de l’amistat!
Si et disparen, em disparen, l’exèrcit de l’amistat!
No esperis el compte enrere, l’exèrcit de l’amistat!
Sempre esquena contra esquena, l’exèrcit de l’amistat!
