L'hereu de can Bruguera

Derrumband

Les terres de la família eren l'enveja del món
anaven des de la riera fins el pla de Sant Segimon.
Tenien la maquinària més moderna i eficaç
eren pagesos perfectes amb la sort al seu costat.

Un patrimoni abastat durant moltes generacions
mitjançant aliances fosques i matrimonis arreglats.
Treballadors incansables que havien fet de la vall
un paradís confortable pels amos i els menestrals.

A la banca eren presents i també a l'ajuntament
eren cabdills generosos, eren homes plens de fe.
El rector de la parròquia convivia a casa amb ells
per cuidar-se dels assumptes que tinguessin amb el cel.

Fins que va néixer aquell fill que semblava fet exprés
per cuidar-se d'un imperi heredat sense volguer.
Aquest noi de sang calenta i l'esperit un tant inquiet
ha llançat tot per la borda i ha invertit en si mateix.

L'hereu de Can Bruguera, quin xicot més estripón.
és un filantrop adorable que ha perdut de vista el món.
Cada nit a Barcelona per tancar algun cabaret
entre artistes i fulanes l'han deixat sense diners.

L'hereu de Can Bruguera, quin xicot més verbener
s'ha polit totes les terres perquè no parés el tren.
Cada dia quan s'aixeca porta al cap un nou invent
tot en ell és poesia, tot en ell és decadent.

L'hereu de Can Bruguera, quin xicot més verbener
tot en ell és poesia i es comporta com un nen.