L'home de l'Eismann
L’home de l’Eismann pica a la porta, unes ofertes que no puc rebutjar.
Fresca la gamba, fresc l’escamarlà. Si en compro tres capses, la quarta és de franc.
I permeti’m, senyora, li faig la comanda, la trobo tan maca, tan sofisticada.
Quins bols de La Caixa, quin sofà “chaise longue”, quin gat.
Jo me’n malfio, no m’agrada el to. -Ara no tinc temps, compte amb l’esglaó.
Sona el telèfon, de matinada, és l’home de l’Eismann, una altra vegada.
I permeti’m, senyora, li faig la comanda. L’he trobat tan maca, tan apassionada.
Quines estovalles, quin barnús a ratlles, quin verd “spa”.
I tanco amb la balda, corro el passador, baixo la persiana del menjador.
Asseguro panys, reixes i balcons, el pàrquing refermo amb una “pitón”.
La porta d’entrada barro amb l’armari, prego als dos petits de no fer xivarri.
Sota el coixí amago un fusell antic, farcit de metralla, t’espero i et dic:
-Home de l’Eismann, no em fas cap por. Home de l’Eismann, no em fas cap por.
-Home de l’Eismann, ja no et tinc por. Home de l’Eismann, no em fas cap por, no em fas cap por.
I tanco amb la balda, corro el passador, baixo la persiana del menjador.
Asseguro panys, reixes i balcons, el pàrquing refermo amb una “pitón”.
La porta d’entrada barro amb l’armari, prego als dos petits de no fer xivarri.
Sota el coixí amago un fusell antic, farcit de metralla, t’espero i et dic:
-Home de l’Eismann, no em fas cap por. Home de l’Eismann, no em fas cap por.
-Home de l’Eismann, ja no et tinc por. Home de l’Eismann, no em fas cap por.
