L'infant cremat
Sota els carreus fumats de la muralla,
darrere l'enderroc que fou ciutat,
que fou presó, hostaI, lloc de batalla,
l'antic germà, despert, ha somiat.
I ha tornat l'anyell al jaç de palla,
cremat amb ell a l'estable cremat.
L'antic germà somia i per la cendra,
el xai encara ve, blanc i rullat,
i al llom del lleopard posa el cap tendre,
com si mai, com si res, no hagués passat.
A tu, dona, ningú no et pot prendre,
el dolor que et reté al mur cremat.
A l'enderroc negrós de la muralla,
que fou presó, castell, lloc de combat,
el foc ja s'ha estroncat, i la nit calla,
amb silenci feixuc d'eternitat.
La nit s'ha fet pacífica mortalla,
del teu fillet que va morir cremat.
Autor(es): Popular
