L'infern finés
Tenen els diumenges el do de mèdium i penso en tu
vespres d'amnèsia boja, bolets i boires de pacharán
crec que aquella tarda de llum lapona ens condemnà
crec que ens van casar i que ens van portar a l'infern finès.
Una catifa roja de caps de gambes ens transportà
a una església fosca, calvinista,
on vas plorar.
Deies que no em volies, però que no podies deixar-me anar
reies ploraves reies fent-me esclau d'un infern finès.
Autor(es): Litoral
