L'home invisible
L’home invisible es vesteix al matí
Dubtant davant del seu mirall invisible
“Em poso el jersei blau invisible avui?
Però amb els texans no és compatible.”
Mirant al seu armari invisible conclou
Que el jersei de ratlles invisibles és millor.
I es posa una gorra per si de cas plou
Una gorra invisible amb un brodat d’un dragó.
L’home invisible va caminant per la ciutat
I sempre que pot ajuda a la gent
Obre la porta a un avi despistat
Que creu que ha sigut l’atzar o el vent.
Però a l’home invisible mai li diuen res
No li donen les gràcies ni el saluden mai
Ningú li diu que el jerei li queda bé
Ni que la gorra és xula ni que la seva barba és guai.
L’home invisible ja no aguanta més.
Està trist i decebut per aquest món distant
Vol fugir i nerviós va corrent pels carrers
I xoca amb una dona que porta un bastó blanc
Estirada per terra la dona busca amb la mà,
No troba el seu bastó, però sí una gorra
Ella mou els dits suaument pel brodat
Diu: “que guai! És un dragó” amb veu encantadora.
I l’home somriu i li demana perdó.
Pel cop que s´han donat i es presenta amb un petó
La dona diu “hola” i li toca la cara.
I diu: “et queda molt xula la barba”
I des de llavors sempre van plegats
I noten que junts tot és possible
La dona cega ja no és cega
I l’home invisible ja no és invisible
Amb tu ja mai més seré invisible!
Autor(es): Ingmar Kroonenberg
