L'home que sempre estava content

Gerard Sesé

Aquesta és la història de l'home que sempre estava content
Passés el que passés, sempre somreia, sempre era feliç
La seva boca mai descansava
Fins i tot dormint tenia el somrís als llavis

De fet ja va néixer content
Quan la infermera el sacsejà perquè arranqués el plor
Per sorpresa de tothom allà present
El nen sense dents i amb ulls tancats, es posà a riure

Al col·legi els nens ja el podien pegar
No passava res, ell estava ple de goigs amb els seus bonys al cap
Si suspenia alguna assignatura tot i haver estudiat molt reia
Els pares ja el podien renyar que li encantava

D'adolescent totes li anaven al darrera
No només era una presa fàcil sinó que
Li podien posar les banyes que a ell no li importava
Sempre deia: "però tu... ets feliç? Doncs ja està"

Ja tot un home, inspirava amor, alegria i fraternitat
Si estaves trist i el veies, se't canviava la cara
La seva felicitat era contagiosa
Entre els seus amics, tothom acudia a ell si tenia problemes

Però no us preocupeu, no penseu que s'atabalava
Ell no podia estressar-se, ell mai se sentia malament
No es podia sentir sol, ni trist, ni marginat... mai!
Només dins del seu cos hi havia lloc per la felicitat

Quan les amigues tenien problemes, acudien a ell
Els amics quan no lligaven o els deixava la novia també
Fins i tot feia passar les penes quan el barça perdia la lliga en l'últim segon
L'home era tan feliç que res li afectava

Així com qui no vol la cosa va conèixer una noia
Que venia en una paradeta llumins i altres estris
Ell que ja feia temps que la veia
Una dia li comprà una capsa i l'enlluernà de felicitat

Es va casar i va tenir fills
La dona era la més contenta del món I els fills trempats i eixerits
Però en el fons era del tot igual
Ja que el nostre home hagués estat feliç de totes maneres

Però tanta felicitat fins i tot no és bona
De fet com se sap què és la felicitat sinó se sap que és la tristesa?
Passats els anys la dona es desesperava
Fins que passà un tràgic accident

Un matí tranquil de diumenge
El fill menut jugava a pilota al carrer
I un brètols que tornaven de festa
Encara beguts se'l van endur per davant

Hores a l'hospital, la mare patint
La germana gran plorava i la família es temia el pitjor
El més desesperant de tot és que el nostre home seguia tranquil
Amb el somriure als llavis i ben feliç

El noi no va poder superar el coàgul de sang del cervell
La mare es desplomà al saber la notícia l'avia va agafar un atac d'ansietat
Però res podia pertorbar al nostre amic
Prenia cafè tranquil i fullejava el diari mentre escoltà la notícia

Massa dolor a casa per suportar tanta felicitat
La dona se'n cansà i l'amenaçà de deixar-lo per insensible, per monstre
Ell deia que si el deixava seria feliç igual
Aquella tarda ja no les va veure mai més, ni a mare ni a filla

Per primera vegada l'home es va sentir estranyament sorprès
Va llegir la carta de comiat de qui tan havia estimat
Al veure's que seguia feliç no ho va poder entendre
I descol·locat però content, va marxar de la ciutat

El nostre home segueix feliç
Perdut ara per algun poble dels Pirineus
Alguns afirmen que l'han vist i saben per on para
que de tant en tant algun cap de setmana es deixa visitar

Aquests que afirmen que l'han vist
Diuen que segueix pletòric com mai
Content i saltant a pesar dels seus anys
Però tots en destaquen alguna cosa d'especial

En un calaix hi té guardada una capsa de llumins
Amb tres noms gravats, dos de dona i un de noi
I sempre que l'obra li venen tots els records i plora
Li cauen galta avall llàgrimes de felicitat.