L'home que va matar Josep Guardiola

Divide & Wenceslao

Sóc a casa tancat, no puc sortir ni a la terrassa
sense el risc de que algun nen em vulgui fotre una pedrada.
Els veïns ja no em parlen, m'amenacen per l'escala,
volen la meva pell, algun ha tret una navalla.
M'acusen d'enemic, de trair a la pàtria,
de ser un vil, un vil assassí de la cultura catalana.

Perquè jo, perquè jo, perquè jo vaig cometre un petit pecat,
no he passat per la garjola
Perquè jo perquè jo perquè jo vaig matar Josep Guardiola.

Era un dia càlid de juliol, jo passejava per les rambles
i vaig veure al de Santpedor amagant-se de les masses.
Jo que sempre he estat un gran aficionat del barça
vaig anar a demanar-li un autògraf per ma mare.
I res, que m'entrebanco amb la font de Canaletes
i sense voler l'empenyo i ell rellisca i cau d’esquena.
I passa un taxi i i va fer “tiqui” i un autobús va fer “taca”
i “tiqui-taca, tiqui-taca” va un camión i me'l remata.

Perquè jo perquè jo perquè jo vaig cometre un petit pecat,
un pecat de carambola.
Perquè jo perquè jo perquè jo vaig matar Josep Guardiola.

I ell quedà fora de joc en un toll de sang blaugrana
i la final contra la mort ni infiltrat podrà jugar-la.
I s’hi va anar acostant la gent, fou l’última roda de premsa.
Tothom volia un testament, alguna frase de les seves.
I ell que mai va perdre els papers, que tot, que tot ho perdonava
“Ha estat el cabrón aquell!” i va en Pep i m’assenyala.
I vaig sortir a la portada del Sport i el diari Marca
i una esquela a La Vanguardia amb Judes em comparava.

Perquè jo, perquè jo, perquè jo crec que no n’hi havia per tant,
jo no he mort el Dalai Lama.
Perquè jo, perquè jo tampoc vaig matar Barack Obama
Perquè jo, perquè jo, perquè jo sé que no hauria esta igual
si hagués mort Pilar Rahola.
Perquè jo, perquè jo, perquè jo vaig matar Josep Guardiola.