L'hora més fosca
Vols, pujar amb mi al terrat, mirarem més enllà
mentre un altre dia mor.
De’n peus, traçarem l’entramat, en un mapa mental
calculant el camí fins la glòria, quedarà per sempre en la memòria,
d’aquells a qui haguem tallat el pas.
Pot ser, es millor no dubtar, dius, m’agafes la mà.
com si fóssim uns altres.
De cop, trencarem a plorar, es tan fàcil somiar,
com difícil trobar les respostes i en silenci ens abracen les ombres,
d’aquells als qui hem tallat el pas.
Veus, els estels van voltant, i la lluna menguant,
ens dibuixa un somriure.
Rius, com fugint d’un forat, entre serps i escarabats.
el valor, se t’esbrina a la boca, pels records que la pena t’invoca,
d’aquells que t’han tallat el pas.
Anem, que per el cel ja fem tard, i en aquesta ciutat,
no hi ha un hora més fosca.
Així, fent un doble mortal, la caiguda final,
enfilant el camí fins la glòria, quedarà per sempre en la memòria,
d’aquells qui al caure hem tallat el pas.
Autor(es): elsNORTE
