L'horta és morta
Són els llauradors, la forca no existeix,
la arruixadora és segrestada,
el rastell internat a un sanatori.
L'aixada està deixada,
la ceba fa més ganes de plorar,
el cabàs tot sol, tot buit,
l'albergínia sols esnifa cocaïna.
L'horta és morta now. L'horta és morta now.
L'horta és morta, és morta, és morta, és morta...
La carabassa s'ha enfadat amb la cassola,
el tractor ja no el volen ni de segona mà,
les tomaques amb problemes d'alcoholisme,
la bajoca s'ha tirat a la 'farlopa'.
La taronja i mandarina són com Thelma i Louise,
el caqui s'ha fet caqui.
La pera, la pruna vestides de dol.
El raïm sospitós de terrorisme.
L'horta és morta now. L'horta és morta now.
L'horta és morta, és morta, és morta, és morta...
I plorar, plorar, mil plantes fins retocar tot el paisatge,
com qui demana que el deixe'n respirar, dins de sa casa,
dins de sa casa.
I regar, regar mil plantes, fins rebentar totes les pedres,
com qui demana que el deixe'n respirar, dins de sa casa,
dins de sa casa.
L'horta és morta now. L'horta és morta now.
L'horta és morta, és morta, és morta, és morta...
Autor(es): Hugo Llopis
