Liliana
Lilana, les teves mans
ensenyen les teves veritats.
Des de l'ull fins al clotet,
com dos vèrtexs i un segment,
et dibuixes el serrell.
Liliana, les teves mans.
Liliana, el cabell trenat
llueix, com sempre, ben cuidat.
I te'l reculls cap a un costat
i et quedes quieta i expectant
una classe magistral
que no podré donar-te mai.
Liliana, renec dels sants,
de bisbes i beats.
Del teu melic al teu camal
s'hi fa un abisme tan real
que per ordir-hi és massa aviat
i per sortir-ne és massa tard.
Et veig i et tinc tan a l'abast
que del costum en fem desig.
I et tinc a prop i tu em somrius
i jo em confonc i tu m'ho dius.
I sento el teu alè d'un para,
el teu estimul dolç i amable.
Però de la imatge idolatrada
d'aquesta tarda que ens tenim,
el temps reposa implacable
el que és sentència del destí.
I jo et diré: "molt bona nit".
Diré: "aquest món s'està enfosquint".
Diré que el món ja s'ha enfosquit.
I tens molt temps per despertar
i aquests camps erms seran llaurats.
I en un segon ho veuràs clar
i a cada pas seràs capaç
de fer que el camp sigui sembrat.
Llavors el temps s'esgotarà.
Però tens la vida per davant
i en un segon t'abocarà
a un desig descontrolat.
Faràs bandera del passat,
tindràs records molt ben guardats
i, avui, "bona nit" diràs.
El món avui s'està apagant.
