L'infern

Joan Colomo

Els nens contents se'ls emporta el vent,
un gatet miola entre els peus de la gent.
Dos gripaus fan l'amor al cau
És fosc i porto ulleres de sol com un babau,
sóc un babau
Sang i fetge per l'escletxa del melic
vaig al metge perquè em digui com estic,
arribo a la consulta i resulta que es fon
sembla que tot plegat era només un malson.
Got de vi bec per fer pair,
prenc una aspirina i me'n torno el llit.
Però de cop sento un tremolor
i veig com als meus peus el terra es parteix en dos,
es parteix en dos.
Bruixes i dimonis agafats de la mà
tothom festeja i comencen a ballar
si això es l'infern em sembla que m'hi vull quedar
qualsevol cosa abans d'anar demà a treballar.
Tots els éssers que creia que era dolents
la veritat és que ara em semblem bona gent
i tant se val si diuen que això és el mal
perquè l'infern real és el món laboral, el món laboral