L'inoportú descobriment del sentit de la vida

Rosa-Luxemburg

S'han mort els pares, els avis, els reis amb estil.
S'han mort els mestres, els herois, germans exemplars
S'han mort tots els déus, els frares, els grans dictadors.
S'han mort els rockstars, les drogues, les races.

Quan sigui vell, quan sigui vell,
espero que creguis en mi.
Si em vull rendir, si em vull rendir
espero que siguis amb mi.

S'han mort les motos, els cotxes, els locals d'ambient.
S'han mort el càncer, la SIDA, els descobriments.
S'han mort les copes, les curses, els títols mundials.
S'han mort els estats, la història, els genis.

Ell era el meu amic, hi era sempre.
Ella era el meu amor, m'il·luminava.
No et volíem fer mal, ho hauries d'entendre.
Ai, ho sentim molt. No teníem cap mala intenció, ai, de debò.

S'han mort els homes, els diners, les revolucions.
S'han mort els polis, els himnes, els astronautes.
S'han mort les foques, els toros, la ciència-ficció.
S'han mort els pecats, els lemes, els imperis bons.
S'han mort els llibres, les pelis, l'art innovador.
S'han mort les classes, les pomes i les rentaplats.
S'han mort les dones, les dones, les dones, les dones, les dones, les dones.

Ell era el meu amic, hi era sempre.
Ella era el meu amor, m'il·luminava.
No et volíem fer mal, ho hauries d'entendre.
Ai, ho sentim molt. Perquè em mires com m'estàs mirant?